divendres, 10 de març del 2017

Poesia en femení 5


Avui, divendres 10 de març, us deixem l'última entrega de poemes escrits per dones. Els podreu seguir trobant a la biblioteca. ens preparem, ja, per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març.

El poema d'avui és de Mireia Vidal-Conte, de qui trobareu més informació en aquest enllaç.


Com ella, d’Anne Sexton
(Amb aquest poema, Anne Sexton sempre començava els seus recitals)

Bruixa posseïda, a rondar he sortit
per l’aire negre, més valenta de nit;
somiant amb malvestats, he passat
per damunt les cases, d’un llum a l’altre;
solitària, amb dotze dits, fora de mi.
Una dona així no és ben bé una dona.
Jo he estat com ella.

He trobat les coves ardents al bosc
les he omplert d’olles, prestatges, armaris,
gravats, sedes, i molts béns;
he fet el sopar pels cucs i els follets:
queixant-me, posava ordre en el desordre.
Una dona així no pot ser ben entesa.
Jo he estat com ella.

En el teu carro he pujat, conductor
he dit adéu als pobles amb el braç un,
he après les darreres rutes enceses, i sobrevisc
on les flames encara em mosseguen la cuixa
i les costelles em cruixen on giren les rodes.
A una dona així no li fa res morir.
Jo he estat com ella.

dijous, 9 de març del 2017

Poesia en femení 3 i 4

Bon dia!

Us deixem els does poemes de dimecres i dijous. El primer, de Montse Costas, de qui podreu trobar més informació clicant al seu nom.

Binomi
(a Yoko Ono, amb gratitud)
Fes a miques un minut.
Llença’l a terra.
Escombra’n els trossos.
Enganxa’ls amb cola.
Hi ha maneres precioses
de guanyar temps,
però ocupen massa espai.

(De “L’amplitud dels angles”.)

I el segon, de Cèlia Sànchez-Mústich.
Transferències

Mentre ara m’escric, sóc dona
i ocell que estarrufa les plomes
i cavall que renilla
sota anques de nit.
I també sóc qui deixa
que li premeu els testicles
a vessar de paraules
i qui us clava un vers erecte
en la boca de túnel
que la lluna dibuixa.

En el moment d’escórre’m
la nit em descavalca.
Ja som demà i sento la ploma eriçada
sobre la pell matinal
d’un esborrany de dona.

dimarts, 7 de març del 2017

Poesia en femení 2

Avui us proposem un poema curt i concís de Mireia Calafell, poeta entre altres coses i de qui podeu trobar més informació i textos al següent enllaç.
DIACRÍTIC
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
que violent és un accent
quan no fa prou diferència

dilluns, 6 de març del 2017

Poesia en femení

Com ja deveu saber, aquesta setmana se celebra el Dia Internacional de les Dones, concretament el dimecres 8 de març. Des de la biblioteca hi volem aportar el nostre granet de sorra i publicarem cada dia un poema d'una poeta. També podreu trobar aquests poemes al racó amb el mateix nom que trobareu a la mateixa biblioteca.

Comencem la setmana amb aquest poema de Maria Mercè Marçal, de qui podeu trobar més informació en aquest enllaç. Maria Mercè Marçal és una icona de la poesia en femení, ja que va lluitar tota la seva vida per al moviment feminista, sobretot des de la vessant cultural i literària. 

Més avall també podeu sentir el poema musicat per Borja Penalba, David Fernández, Mire Vives i Gemma Humet i llegir una entrevista al primer, on explica per què va musicar poemes de Maria Mercè Marçal. 


CANÇÓ DE FER CAMÍ
 
Vols venir a la meua barca?
- Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
 
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit. 




Entrevista a Borja Penalba