dilluns, 6 de març de 2017

Poesia en femení

Com ja deveu saber, aquesta setmana se celebra el Dia Internacional de les Dones, concretament el dimecres 8 de març. Des de la biblioteca hi volem aportar el nostre granet de sorra i publicarem cada dia un poema d'una poeta. També podreu trobar aquests poemes al racó amb el mateix nom que trobareu a la mateixa biblioteca.

Comencem la setmana amb aquest poema de Maria Mercè Marçal, de qui podeu trobar més informació en aquest enllaç. Maria Mercè Marçal és una icona de la poesia en femení, ja que va lluitar tota la seva vida per al moviment feminista, sobretot des de la vessant cultural i literària. 

Més avall també podeu sentir el poema musicat per Borja Penalba, David Fernández, Mire Vives i Gemma Humet i llegir una entrevista al primer, on explica per què va musicar poemes de Maria Mercè Marçal. 


CANÇÓ DE FER CAMÍ
 
Vols venir a la meua barca?
- Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
 
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit. 




Entrevista a Borja Penalba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada